dijous, 8 d’octubre del 2009

L'ombre où j'ai joué


"Toute ombre qui enveloppe notre corps est celle de la scène qui ne passe jamais à la vision puisqu'il s'agit de la scène qui est à notre source.
Nous ne pouvions ni entendre ni voir ceux qui nous faisaient, ni ce qui nous faisait, ni comment cela sa faisait, avant que nous fussions. Il se trouve que les hommes oublient qu'ils ne sont pas avant d'être.
Mais nous mentons: nous croyons toujours que nous avons entendu quelque chose dans l'ombre, avant d'être sujets à l'air atmosphérique, avant que nos yeux se soient ouverts à la clarté du soleil.
Nous nous sommes construits dans l'ombre. Passivement dans l'ombre. Nous sommes les fruits de l'oreille sans paupières de l'ombre."


(Les Ombres errantes, Pascal Quignard)
(Imatge: Ous del volcà Teide, Tenerife, 2005)

diumenge, 4 d’octubre del 2009

A tu, que has estat el meu amor aquests últims dies



“Libertad no conozco sino la libertad de estar preso en alguien
cuyo nombre no puedo oír sin escalofrío,
alguien por quien me olvido de esta existencia mezquina,
por quien el día y la noche son para mí lo que quiera.
(…)
Tú justificas mi existencia:
si no te conozco, no he vivido;
si muero sin conocerte, no muero, porque no he vivido.”


Luis Cernuda

dilluns, 28 de setembre del 2009

Robert Kincaid, fotògraf.



"Li agradaven les paraules i les imatges. "Blau" era una de les seves paraules preferides. Li agradava la sensació dels llavis i de la llengua quan la pronunciava. Les paraules tenen una senació física, no només de significat, recordava haver pensat de jove. Li agradaven altres paraules, com "distant", "fum", "camí", "antic", "passatge", "viager" i "Índia", per com sonaven, pel gust que tenien, i pel que li evocaven a la ment. Tenia llistes de paraules boniques enganxades a les parets de la seva habitació.
Després ajuntava les paraules en frases i també les clavava a la paret:

Massa a prop de foc.

Vaig venir de l'Est amb un petit grup de viatgers.


La constant xerrameca dels que em salvarien i dels que em vendrien.

Talismà, talismà, ensenya'm els teus secrets.
Timoner, Timoner, porta'm a casa.


Ajagut nu, on neden les balenes blaves.


Ella li va desitjar trens de vapor que partissin d'estacions d'hivern.

Abans d'esdevenir un home, vaig ser una fletxa...fa molt de temps"

(Els ponts de Madison County, Robert James Waller)

dimarts, 22 de setembre del 2009

En positiu



"Harás proyectos
te saldrán bien,
y brillará la luz
en tu camino"


(Job 22, 28)
(Imatge: Trampantojo, fotografia de Marta Ferrer)

diumenge, 6 de setembre del 2009

Bonito o feo son meras expresiones relativas


"Fue notorio el placer del elefante. El agua y los refriegues del cepillo debían de haberle despertado algún agradable recuerdo, un río en la india, un tronco de árbol rugoso, y la prueba está en que durante todo el tiempo que duró el lavado, una media hora bien contada, no se movió de donde estaba, firme en sus potentes patas, como si hubiera sido hipnotizado. Conocidas como son las excelsas virtudes de la higiene corporal, no sorprendió que en el lugar donde estuvo un elefante apareciera otro. La suciedad que lo cubría antes y que apenas dejaba verle la piel se había esfumado bajo el ímpetu combinado del agua y del cepillo, y salomón se exhibía ahora ante las miradas en todo su esplendor. Bastante relativo, si lo miramos bien. La piel del elefante asiático, y éste es uno de ellos, es gruesa, de color medio ceniza medio café, salpicada de manchas y pelos, una permanente decepción para él mismo, a pesar de los consejos de la resignación, que siempre le indicaba que debía contentarse con lo que era, y diese gracias a vishnú. Se dejaba lavar como si esperase un milagro, como un bautismo, y el resultado estaba ahí, pelos y lunares."

(El viaje del elefante, José Saramago)
(Imatge: Pintura de DISPIERA)