"...l'avorriment em porta a adornar-me que hi sóc, que sóc quelcom que no es defineix per la feina ni pels calés; és com retrobar-te de cop amb un individu molt familiar que feia un munt de coses perquè tenia temps lliure: les coses que realment li agradaven i que realment el definien..."
(Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent, Josep Francesc Delgado)