dimarts, 23 d’octubre del 2007

Ay, el temps, el temps...


"El que a uno le gustara su trabajo y lo hiciera con amor no importaba; al contrario, eso sólo entretenía. Lo único importante era que hiciera el máximo trabajo en el mínimo de tiempo.
(...)
Nadie se daba cuenta de que, al ahorrar tiempo, en realidad ahorraba otra cosa. Nadie quería darse cuenta de que su vida se volvía cada vez más pobre, más monótona y más fría.
Los que lo sentían con claridad eran los niños, pues para ellos nadie tenía tiempo.
Pero el tiempo es vida, y la vida reside en el corazón.
Y cuanto más ahorraba de esto la gente, menos tenía."


(Momo, Michael Ende)
(Imatge: cadires d'una casa de Tenerife, fotografia de Marta Ferrer)

diumenge, 14 d’octubre del 2007

Un cel sense memòria



Davall un cel recòndit
s'escoltava a vegades
l'intangible batec.

Indagava jo el fons
d'aquell tot d'enigma,
i rebia la pluja
inesgotable sempre
d'un cel sense memòria,
o la nit perllongant-se
en l'infint dels astres,

Estreles del teu món
fan la vetla a les hores
mentre recordes sempre.

(Perpectiva de la soledat, Emili Rodríguez-Bernabeu)
(Imatge: Núvols de tempesta a l'horitzó (o Tom Sawyer) fotografia de Marta Ferrer)