Encara no és vell, i quan parla tanca
sovint els ulls, uns quants segons seguits.
Potser és un problema muscular.
potser, amb els anys, les còrnies s’assequen ,
i l’home tanca els ulls, instintivament,
perquè necessita humitejar-les.
Obre els ulls, continua parlant, tanca
els ulls i continua parlant.
Potser és la llum el que el molesta.
Però quan parla amb els ulls tancats,sembla
que s’ho pensi molt, el que diu, i que tingui els ulls
tancats per veure millor allò que explica.
Aquelles coses que ha viscut, o que pensa fer.
L’únic que sé, de segur, és que un home
que parla amb els ulls tancats
no se’l pot interrompre.
Potser ell també ho sap.
(Temps afegit, Josep M. Espinàs)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada