dimarts, 11 de setembre de 2007

El món perfecte


"Oh Déu de les ànimes perdudes, Vós que us heu perdut entre els déus, escolteu-me:
Destí amable que vetlleu sobre nosaltres, esperits folls i errants, escolteu-me:
Jo, el més imperfecte, visc al centre d'una raça perfecta.
Jo, un caos humà, una nebulosa d'elements confusos, em moc entre móns finits, pobles de lleis completes i de veritable ordre, que tenen pensaments assortits, somnis ordenats i visions allistades i enregistrades.
(...)
És un món perfecte, un món de consumada excel·lència, un món de supremes meravelles, el fruit més madur del jardí de Déu, i obra mestra de l'Univers.
Però per què sóc aquí, Déu meu, jo, una verda llavor de passió no satisfeta, una tempesta folla que no cerca ni l'est ni l'oest, un atrodit fragment d'un planeta cremat?
Per què sóc aquí, oh Déu de les ànimes perdudes, Vós que esteu perdut entre els déus?"

(El Foll, Kahlil Gibran)
(Imatge: una delicada flor que viu entre les cendres del Teide, fotografia de Marta Ferrer)