dissabte, 15 de setembre de 2007

I cada gest i cada sentiment



Lluny, Marta, lluny de tot i en solitud;
platja deserta, cambra closa, bosc
de grans silencis; tanta vida, tant
de tu i de mi pertot arreu que res
no ens escatima imatges, fonda arrel
que ens nodreix i ens serva. Lentament
emergim de les aigües, xops de llum.
Que vibri l'arc que tensa cada mot
i cada gest i cada sentiment;
que el mar, llunyà, pregoni l'alt triomf
de la teva bellesa i del meu goig.
Lluny, Marta, lluny, l'esclat intens del blanc
restaura els límits que hem tant vulnerat.
No hi ha buidor ni fosca, i altre cop,
vida i no vida en un sol moviment,
m'omplo la pell i el pensament de tu
des de les hores mortes, talaiot.


(Estimada Marta, XV. Miquel Martí i Pol)
(Imatge: costa de Sicília, fotografia de Marta Ferrer)

3 comentaris:

victor gomez ha dit...

ejem! por casualidad no será Sicilia, no? :P

un beso

vic

Marta Ferrer Cuyás ha dit...

Hola Víctor!
Pues sí, este verano que estuve en Sicilia hice diversas fotografias en la Reserva Natural dello Zingaro: me pareció un paraje bellísimo, muy idílico y por eso lo he escogido para ilustrar este poema de Miquel Martí y Pol, uno de mis preferidos.
Un beso.
marta.

Marta Ferrer Cuyás ha dit...

Ups, tot i haver rellegit el missatge, he escrit malament el cognom de l'autor: "y Pol" per "i Pol": demano perdó...
marta