diumenge, 29 de juny de 2008

Ecos remots, fosques remors



Imagino preguntes, rostres, veus,
i convoco presències i llocs
per confegir el passat amb dos futurs,
el teu i el meu, que instauro a cada instant.
De tot arreu, represa i flama, llum
l’ombra de feines xarxes i els penons
fan un estiu de sols desmesurats.
Sé del teu cos pel meu, dels teus moments
de plenitud pel goig d’aquestes mans
amb què et recordo, i ara més que mai
sotjo l’estesa del teu cos, sorral
amb llunes i marees. Marta, et duc
pel flanc de mi mateix fins on tu vols
i el nostre pas desvetlla ecos remots,
música lenta de coralls batuts
per l’ona incipient, fosques remors
que només jo reconec i perfaig.


(Estimada Marta, X Miquel Martí i Pol)
(Imatge: Mosaic d'una casa d'Hercolano, fotografia de Marta Ferrer)

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Having fun reading of your blog.


berto xxx

Anònim ha dit...

nice blog isnt it?


berto xxx