"Li agradaven les paraules i les imatges. "Blau" era una de les seves paraules preferides. Li agradava la sensació dels llavis i de la llengua quan la pronunciava. Les paraules tenen una senació física, no només de significat, recordava haver pensat de jove. Li agradaven altres paraules, com "distant", "fum", "camí", "antic", "passatge", "viager" i "Índia", per com sonaven, pel gust que tenien, i pel que li evocaven a la ment. Tenia llistes de paraules boniques enganxades a les parets de la seva habitació.
Després ajuntava les paraules en frases i també les clavava a la paret:
Massa a prop de foc.
Vaig venir de l'Est amb un petit grup de viatgers.
La constant xerrameca dels que em salvarien i dels que em vendrien.
Talismà, talismà, ensenya'm els teus secrets.
Timoner, Timoner, porta'm a casa.
Ajagut nu, on neden les balenes blaves.
Ella li va desitjar trens de vapor que partissin d'estacions d'hivern.
Abans d'esdevenir un home, vaig ser una fletxa...fa molt de temps"
(Els ponts de Madison County, Robert James Waller)
1 comentari:
Hola Marta. He escrit el nom de Robert Kincaid en el google per entrar al meu bloc i he trobat el teu. M'ha agradat llegir de nou que a Kincaid li agradava la paraula "blau" i que penjava frases a la pared.
La primera vegada que vaig llegir la novel·la de Robert James Waller va ser en català. Repetint el mot "blau" en veu baixa mentre llegia el text, podia sentir la paraula omplint-me la boca, igual que li passaria a Kincaid amb el "blue" original. Amb el "azul" castellà es perd l'efecte.
Gràcies per estimar també Els ponts de Madison Caunty. Et convide a visitar el meu bloc, encara que jo no sóc Robert Kincaid.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada